| |
|
 |  |
 El Club de Rugby La Safor nace en abril del a?o 1980, despu?s de una etapa de gestaci?n que comenz? en el verano de 1979. Como en la mayor?a de los clubes deportivos creados en aquellos tiempos, todo comienza con la experiencia personal de dos grandes amigos que, militando en equipos de Valencia capital, deciden intentarlo con gente de Gandia y los pueblos de la comarca. Estos pioneros, Julio Bronchal y Santiago D?az, no sab?an todav?a lo que acababan de sembrar. El intento les sali? bien y el nuevo paso era darle un nombre al equipo reci?n iniciado. Dada la cantidad de jugadores que pertenec?an a diversos pueblos de la comarca de La Safor, se decidi? que el nombre mas apropiado era CLUB DE RUGBY LA SAFOR. A partir de entonces muchos han sido los que se han dedicado a la pr?ctica del rugby en nuestro club y algunos de ellos han sido miembros destacados tanto en el juego como en las labores de organizaci?n de los numerosos eventos (torneos, liga, partidos amistosos, escuela, etc.) y de directiva. Uno de las obligaciones de aquel grupo de pioneros era darle unas se?as de identidad al reci?n creado club. El nombre ya estaba decidido y el siguiente paso era elegir los colores con los que jugar. Tampoco hubo discusi?n en este tema ya que siendo el club de Gandia lo m?s l?gico era llevar los colores de la ciudad: el morado en la camiseta acompa?ado por blanco en los pantalones. Mas tarde se concret? y la camiseta pas? a ser arlequinada morada y blanca y las calzas y pantalones negros.
|
 Despu?s de unas temporadas en las que las bajas en nuestros equipos han sido las notas predominantes, la recuperaci?n y adquisici?n de nuevos jugadores en todas las categor?as del club ha sido lo mas destacado de la actual liga.
Un trabajo bien llevado por parte de Santiago D?az y Rafa Fayos en la escuela de rugby municipal durante los ?ltimos a?os, ha permitido presentar equipos en casi todas las categor?as. A destacar los refuerzos que ha recibido el equipo senior para afrontar la liga en condiciones.
Una vez terminada la liga 2002-2003, hemos comenzado nuestra participaci?n en los diversos torneos de Seven, tanto de rugby-playa como en c?sped.
El final de esta temporada lo cerramos con el tradicional Torneo de Rugby Playa ?Seven Safor?. Desde el a?o pasado que tenemos confirmaci?n para participar en nuestro torneo de varios de los equipos que disfrutaron de esta actividad.
Una vez concluido el Torneo se dar? ?carpetazo? a la actual temporada y se comenzar? a preparar la 2003-2004.
|
 Vistos los satisfactorios resultados obtenidos en la escuela de rugby y la cada vez mayor aportaci?n de esta los equipos superiores, la temporada 2003-2004 se puede presentar con mas ambici?n con respecto a los resultados y la clasificaci?n final de todos los equipos del club.
El inter?s m?ximo de la direcci?n t?cnica es completar equipos en todas las categor?as y participar en las ligas respectivas. Con respecto al equipo senior las aspiraciones pasan por la incorporaci?n de los jugadores de equipos inferiores que ya pueden participar en esta categor?a, consolidando as? un bloque compacto de jugadores con los cuales poder acceder al ascenso de categor?a.
|
20 ANYS DE RUGBI (I). El naixement d?un club. |  Aix? diu que era l?estiu de 1979.
Un servidor se?n an? per passar un mes a la Platja de Cullera. Per? no de vacances, no. La realitat era ben altra. All? m?esperava un treball de cambrer, junt al meu amic i company d?estudis, Julio Bronchal, el seu germ? Jos?, i un cos? d?aquells que vivia a Val?ncia.
Aquest ?ltim, Francis li deiem, port? un bal? de rugbi, car aleshores ell era jugador del club Abelles, de la capital. I aix?, entre hores de servir gelats, d?agranar la terrassa, de netejar els vidres... trob?rem moments per a l?esplai, per baixar a l?arena calenta a passar-nos el bal? o a c?rrer per entre els estupefactes turistes.
El cos? Francis ens donava rudiment?ries instruccions sobre el ?noble joc del rugbi?, que nosaltres ja consider?vem propi. El ver? estava injectat. La llavor havia estat sembrada.
Des d?aquell mateix moment, tots tres vam fer prop?sit d?incorporar-nos a l?equip cadet del club del cos? Francis en comen?ar la temporada oficial.
I ho f?rem. Cada dissabte, sent encara nit tancada, ens trob?vem a la RENFE de Gandia, on agaf?vem l?omnibus de les 6:05 ? el de les 6:55 h. El pitjor era quan, pel motiu que fora, havies de fer el viatge tot sol.
Arribada a l?Estaci? del Nord, a Val?ncia, abans de les 9:00. Des d?all?, una caminada fins a la seu del club, a prop del Passeig de la Petxina. All? ens canvi?vem de roba, i rebiem algunes indicacions de l?entrenador. Despr?s, vestits de curt i amb les botes ben cal?ades, enfil?vem el cam? del riu per jugar en els durs i pedregosos camps del vell llit del T?ria.
Poc despr?s s?ens van afegir dos companys de classe: Jean Fran?oise (el franc?s) i Salvador Xaixo. Aix? va ser des d?octubre fins desembre. Per? aquells Nadals del 79 al 80, tot havia de canviar.
En una de les nostres passejades pel Carrer Major, Placeta del Seg? i Passeig de Germanies, a Julio i mi ens va vindre la idea d?intentar muntar un equip a la nostra ciutat. Amb els amics i coneguts n?hi hauria prou per comen?ar. Durant els dies seg?ents madur?rem la idea. Club de Rugby La Safor seria el nostre nom, perque teniem clara la vocaci? comarcal. La decisi? era ferma i, nom?s tornar a l?Institut (que llavors encara conservava el nom d?aquell) comen??rem a conv?ncer gent del nostre entorn.
A les poques setmanes ja teniem un grapat d?entusiastes aspirants a jugador de rugbi. Gent de Gandia, per supost, per? tamb? d?Almoines, El Real, Xeraco, La Font, etc. I a nosaltres, que nom?s saviem que s?ha de c?rrer cap avant i passar cap arrere, ens pertocava la tasca d?instruir-los. Potser fou millor aix?.
De manera inconscient en aquells moments, acab?vem d?encetar el nostre particular Viatge a Itaca. I com b? diu el poema i la can??, havia d?estar ple d?aventures i de coneixences.
Els entrenaments, si els podem dir d?aquesta manera, van comen?ar sent a l?arena de la platja (aquesta volta de Gandia, ?s clar). Despr?s aconssegu?rem perm?s per compartir l?anomenat Camp B amb molts altres esports. All? semblava una cazzba m?s que no una instal.laci? esportiva, per?, amb alguna que altra topada accidental, ens vam surtir. A m?s, els dissabtes an?vem a una mena de solar que hi havia (ara s?n blocs d?apartaments) al darrere del cine Miami i all? f?iem partidets d?entrenament per anar perfilant l?aliniaci?.
La sort va voler que un argent?, que vivia en una caseta que gaireb? fitaba amb aquell descampat, ens vei?s i s?acostara per con?ixer-nos. Fernando Pastorino era el seu nom (ara fa poc m?s d?un any que ha faltat, all? al Brasil, on la vida i el seu natural de rodam?n l?havia dut feia anys. El meu emocionat homenatge des d?ac?). Fernando havia estat jugador al seu pa?s i es va mostrar dispost a ajudar-nos. La seua experi?ncia i simpatia i la nostra empenta van suplir la seua informalitat i les nostres car?ncies. Despr?s de dos mesos de provar i aprendre, ens faltava alguna cosa... jugar!.
No va ser tasca senzilla, trobar un equip amb qui enfrontar-nos, car ignor?vem totalment l?exist?ncia de la Federaci?, dels Delegats de Club, i totes eixes coses. Finalment, no s? ben b? com, aconssegu?rem el tel?fon d?un jugador del X?tiva (equip ja desaparegut). Acord?rem data i lloc, per supost, a X?tiva, perque nosaltres manc?vem aleshores d?instal.laci? adient.
I all? que ens n?an?rem, Diumenge de Rams de 1980. De bon mat?, car el cam? era llarg, sobretot si s?havia de fer en Vespes de 74 cc. i Bultacos Enduro, a ra? de dues persones ,m?s equipatges, per moto.
Guany?rem 20 a 10. Est?vem farcits d?alegria. Ho vam celebrar com si hagu?rem descobert ?El Dorado?.
Es podia dir que la criatura ja havia nascut, i tenia bona salut.
Va ser curi?s, perque havien transcorregut, exactament, nou mesos.
Santiago D?az.
|
20 ANYS DE RUGBI (II)
Un llarg cam |  Recorde que, poc despr?s d?aquell primer partit i vict?ria, en una conversa entre Julio i jo, ens vam adonar que all? ja no ens pertanyia, si de cas ?rem nosaltres qui li pertanyiem. Semblava evident que tenia vida pr?pia, i comen?ava a actuar pel seu compte. Ara s?, per primera vegada des que va comen?ar l?aventura, erem ben conscients que el club ens transcendiria a tots.
Cada any, per Setmana Santa o Pasqua, per celebrar aquella fita, juguem un encontre entre els m?s novells i aquells altres que ja duen molts anys al club, incloent-hi els qui fa temps que no practiquen. Trofeu Veterans l?anomenem, i ja en portem divuit. ?s un acte social d?un caire molt especial, on es retroben vells amics, on conviuen joventut i experi?ncia, on tornen a les boques velles can?ons i an?cdotes divertides, potser sempre les mateixes, i tanmateix renovades any rere any.
Despr?s d?aquell esperan?ador comen?ament nom?s quedava una opci?: seguir endavant. Dos partits amistosos m?s (derrota en Tavernes i vict?ria en Cullera) i ens vam plantar en la temporada 80-81. F?rem equip juven?vol federat i entr?rem en la Lliga.
Potser fent honor al nostre nom, Club de Rugby La Safor, jug?rem practicament en tots els camps de futbol de la comarca, perque els ajuntaments i/o els clubs no acabaven de veure amb bons ulls la nostra pres?ncia. Don Ignacio Malonda, aleshores regidor d?esports de l?Ajuntament de Gandia, venia amb nosaltres cada vegada que jug?vem com a local, per tal d?assegurar que ens deixarien entrar al camp, el lloguer del qual s?havia encarregat personalment de pagar. Almenys en una ocasi?, no ?s cap broma, va haver de telefonar la Guardia Civil per fer valdre els nostres drets.
Enmig de tota aquella follia, nosaltres tract?vem de dedicar-nos simplement a jugar, potser no de manera massa virtuos?stica ni del tot ortodoxa, per?, segons paraules d?algun entrenador contrari, corriem com a dimonis.
En l??ltim partit d?aquella primera temporada, ens anava el campionat front al prestigi?s Val?ncia, per? els punts amb el peu del seu apertura ens llevaren l?oportunitat de fer hist?ria.
A partir d?ac? va vindre el pas a categoria senior, els anys de jugar al Camp B, despr?s a La Banyosa (Beniopa), i per ?ltim, de retruc, a la Platja, ja a finals del vuitanta.
La fallida promoci? d?ascens del 87-88, i l?ascens de deb?, dos anys m?s tard.
L?anguniosa i injusta temporada del 92-93.
Despr?s, l?arribada de Frank Shelford, ex-All Black, i la perduda promoci? a Nacional.
Els enfrontaments interns (?) port?ren a la dispersi? de jugadors i a l?angoixa pel futur del club durant uns mesos per a l?oblit.
Per? la reacci? positiva de les bases del club i l?ajuda de Carlos Bottarini, ex-Puma, van fer possible el renaixement, fins el dur colp del nostre benvolgut amic Ivan.
Un lent marciment s?apoder? de gaireb? tot el m?n.
I ja dos anys, els darrers, de let?rgia. De mantindre poc m?s que el nom del club.
D?intentar, entre una dotzena escasa de persones, que no desaparegu?s per sempre all? que tantes hores de preocupaci? ens havia costat i tantes alegries ens havia dut al cor. Dos anys sense crear il.lusi?, nom?s sobreviure. Dos anys de col.laboraci?, quasi assimilaci?, amb el Cullera.
Malgrat tot, el nostre sincer agra?ment al club germ?.
Fins al dia de hui, en que tot sembla haver tornat al seu lloc natural, en que tota la lluita de vint anys assoleix sentit.
Els que no hav?em abandonat en cap moment, recollint (no podiem deixar de fer-ho) un sentiment, potser barreja de nost?lgia i coratge, d?alguns ex-jugadors, ens plantejem la recuperaci? de l?equip senior, com a primer pas per rellan?ar el club a tots els nivells. L?aposta ?s forta. El resultat, sorprenent.
Vint i cinc fitxes senior federades, un equip Infantil i un de Cadet, tots tres participant en Lliga.
Per? sobretot, un flaire, un ambient, una esp?cie de covenciment d?haver recuperat, definitivament, una cosa que ens volgu?ren furtar: un club, un grup hum?, una idea.
Perque, el nostre crit de guerra (?anyanya-panya-nyeg?ei, ab-bah?, ah-g?ih-qui?) no t? cap significat, per? perfectament podria voler dir ?primer s?n les persones?.
Santiago D?az.
|
|
|
| |
|
|
| |
|
|
|
| |
| |
| |
| Buscar |
 |
Noticias |
 |
|
|
|
|
|
|
| |
| |
|
· Que dirías que es...
"Golpe de Castigo"
· En nuestro diccionario...
Tambi?n se pueden obtener puntos cuando el ?rbitro ordena una...
|
|
|
|
|
|
| | | |
